ressonant_que s'està omplint de sons
Aquesta pràctica neix de la premissa de tornejar cada dia com a mètode del fer i el gaudi, que obre una altra temporalitat. Al llarg d'aquest fer hi ha hagut un interès per generar formes arrodonides, cavitats contenidores i generadores de so. S'entenen així els volums com a caixes de ressonància.

D'altra banda en la recerca de diferents sonoritats i formes corbes s'han abraçat els accidents com a soroll, com a disrupció capaç de generar altres. En aquest altres la forma esdevé soroll i el soroll forma.

1102 Hz
1137 Hz
1354 Hz
1617 Hz
1508 Hz
2508 Hz
2531 Hz
3234 Hz
3328 Hz
3562 Hz
3936 Hz
4406 Hz
4423 Hz
4576 Hz
4875 Hz
4922 Hz
6044 Hz
6705 Hz
7406 Hz
2602 Hz
Aquestes són les formes resultants de la pràctica i la gravació sonora, del so que s'emet quan l'ungla pica la paret externa. S'han mesurat la freqüència que emeten i a la dreta la trobem en Hz (hertzs), la freqüència d'un fenomen en el període d'un segon. Estan recopilades de més greu a mes agut, sense diferenciar en el volum ni la sonoritat, hi ha sons que reverberen, d'altres són més secs, i d'altres més estridents.

Aquelles formes més amples en la seva base, i la seva apertura superior són les mes greus i les de més volum.

Les esquerdes eliminen la reverberació del so.

Les formes amb panxa i coll (apertura superior de petit diàmetre), són més agudes i no reverberen.
8062 Hz
5344 Hz