start

Aquesta pràctica neix de la premissa de tornejar cada dia com a mètode del fer i el gaudi, que obre una altra temporalitat. Al llarg d'aquest fer hi ha hagut un interès per generar formes arrodonides, cavitats contenidores i generadores de so. S'entenen així els volums com a caixes de ressonància.

D'altra banda en la recerca de diferents sonoritats i formes corbes s'han abraçat els accidents com a soroll, com a disrupció capaç de generar altres. En aquest altres la forma esdevé soroll i el soroll forma.

Aquestes són les formes resultants de la pràctica i la gravació sonora, del so que s'emet quan l'ungla pica la paret externa. S'han mesurat la freqüència que emeten i a la dreta la trobem en Hz (hertzs), la freqüència d'un fenomen en el període d'un segon. Estan recopilades de més greu a mes agut, sense diferenciar en el volum ni la sonoritat, hi ha sons que reverberen, d'altres són més secs, i d'altres més estridents.

Aquelles formes més amples en la seva base, i la seva apertura superior són les mes greus i les de més volum.

Les esquerdes eliminen la reverberació del so.

Les formes amb panxa i coll (apertura superior de petit diàmetre), són més agudes i no reverberen.